Arti Leimbacher

La virginidad de Mallorca fue lo que más atrajo a Arti Leimbacher de nuestra isla. Una virginidad que sigue buscando en cada obra que realiza. De ahí la gran presencia de animales en su producción: corderos, perros, hormigas, conejos… En la misma línea, la naturaleza juega también un papel fundamental, que el artista trata de manera muy diversa, desde la compartimentación en un mosaico de fragmentos en las obras de la serie “Campestre” hasta la experimentación directa con maneras de ahorrar agua para sembrar. La virginidad que busca el artista refiere a algo esencial, que se respira también en cada retrato, en cada escena de la vida cotidiana.

En este sentido no es casual que antes -hace años ya- practicara la abstracción en pintura, pues se llegó a ella buscando lo esencial, desnudándola de contenido para encontrar aquella virginidad, algo casi religioso. Pero Arti ya no lo encontraba en la abstracción, por eso volvió a las fuentes, a la simplicidad de la vida cotidiana: a los corderos, cerdos y otros animales, como versaba el título de una exposición suya. De la misma manera que Franz Marc encontró la pureza en los ojos de los animales, Arti ha captado este sentido que adquiere todo en la contemplación de cosas tan simples como las ovejas pastando, un perro tumbado en la sombra de un árbol… en el mismo sentido que los personajes de Dostoievsky encontraban a dios en la contemplación de una flor.

Esta búsqueda de lo auténtico es lo que subyace tras la multidisciplinar producción del artista -que puede comprender también el soporte digital o la instalación-, difícil de encasillar en un estilo concreto, porque las características que se podrían abstraer de algunas obras se verían anuladas por otras: el trazo nervioso y espontáneo, característico de la mayor parte de su producción en la serie Campestre deviene detallista i minucioso; el acabado pulido y detallado de los platos y figuras de la serie Frogs and others deviene vibrante y esquemático, casi como un esbozo, en las esculturas de los “Plasmagodis”. En este sentido tampoco se limita a plasmar la inmediatez de lo cotidiano, encontramos series más introspectivas o con un trasfondo crítico, como en las “pinturas negras” de la serie Mayday Maddie, o la explícita crítica al mundo oficial del arte que encontramos en la serie Art Moderne de la brosse avec le bouquet de l’ocre, en su línea que oscila entre la visión crítica y el humor.

Arti Leimbacher (1956, Berna, Suiza). Estudió Bellas Artes en la ZHdK de Zürich (1977/78) y en la Académie Charpentier de París (1979/80), y cinematografía en la ZhdK de Zürich (1983/84). Vive en Mallorca desde 1986 y ha participado a lo largo de los años en diferentes proyectos artísticos dentro y fuera de la isla. Fue artista y colaborador de Lacasadelcactus y cofundador de “Capdesmoro Al Quinto Pino Art Club”. Ha participado en exposiciones individuales y colectivas como “Nature morte oder die Abdankung im Wöschhüsli”, en Frauenfeld (Suiza,1980), Xots, porcs i altres animals” en la Galeria Kunstmann de Santanyí (Mallorca, 1996), “Ultramarinos”, Lacasadelcactus en el Institut de Cultura, La Capella, La Virreina, (Barcelona, 2001), “Animalia” en Can Gelabert, Binissalem – Museu de Mallorca, Palma, (Mallorca, 2001), “Arenas movedizas” en el Festival Cabueñes, Centro de cultura Antiguo Instituto Jovellanos (Gijón, 2002), “Wakumomi” en Shedhalle, Rote Fabrik, Zürich (Suiza, 2005) y en Trudelhaus, Baden Baden CH (Alemania, 2006) o Memòries d’un turista en la Església Vella de ses Salines (Mallorca, 2009).

Texto: Bel Maria Galmés

Cat.:La virginitat de Mallorca va ser el que més va atreure a Arti Leimbacher de la nostra illa. Una virginitat que segueix cercant en cada obra que realitza. D’aquí la gran presència d’animals en la seva producció: xots, cans, formigues, conills… En la mateixa línia, la naturalesa juga també un paper fonamental, que l’artista tracta de manera molt diversa, des de la compartimentació en un mosaic de fragments a les obres de la sèrie “Campestre” fins a l’experimentació directa amb maneres d’estalviar aigua per sembrar. La virginitat que cerca l’artista refereix a quelcom essencial, que es respira també en cada retrat, en cada escena de la vida quotidiana.

En aquest sentit no és casual que abans -fa molts anys ja- practiqués l’abstracció en la pintura, doncs s’arribà a ella cercant l’essencial, despullant-la de contingut per tal de trobar aquella virginitat, quelcom gairebé religiós. Però Arti ja no ho trobava en l’abstracció. Per això tornà a les fonts, a la simplicitat de la vida quotidiana: als xots, porcs i altres animals, com versava el títol d’una exposició seva.

De la mateixa manera que Franz Marc trobà la puresa en els ulls dels animals, Arti ha captat aquest sentit que adquireix tot plegat en la contemplació coses tan simples com les ovelles pasturant, un ca ajagut a l’ombra d’un arbre… en el mateix sentit que els personatges de Dostoievsky trobaven a déu en la contemplació d’una flor.

Aquesta recerca de l’autèntic és el que subjau rere la multidisciplinar producció de l’artista -que pot comprendre també el suport digital o la instal·lació-, difícil d’encasellar en un estil concret, perquè les característiques que es podrien abstreure d’algunes obres es veurien anul·lades per unes altres: el traç nerviós i espontani, característic de la major part de la seva producció a la sèrie Campestre esdevé detallista i minuciós; l’acabat polit i detallat dels plats i figures de la sèrie Frogs and others esdevé vibrant i esquemàtic, gairebé com un esbós, en les escultures dels “Plasmagodis”. En aquest sentit tampoc es limita a plasmar la immediatesa d’allò quotidià, trobam sèries més introspectives o amb un rerefons crític, com a les “pintures negres” de la sèrie Mayday Maddie, o l’explícita crítica al món oficial de l’art que trobem a la sèrie Art Moderne de la brosse avec le bouquet de l’ocre, dins la seva línia que oscil·la entre la visió crítica i l’humor.

 Arti Leimbacher (1956, Berna, Suïssa). Estudià Belles Arts en la ZHdK de Zürich (1977/78) i a l’Académie Charpentier de París (1979/80) i cinematografia en la ZhdK de Zürich (1983/84). Viu a Mallorca des de 1986 i ha participat al llarg dels anys en diferents projectes artístics dins i fora de l’illa. Fou artista i col·laborador de Lacasadelcactus i cofundador de “Capdesmoro Al Quinto Pino Art Club”. Ha participat en exposicions individuals i col·lectives com “Nature morte oder die Abdankung im Wöschhüsli”, a Frauenfeld, (Suïssa, 1980), Xots, porcs i altres animals” a la Galeria Kunstmann, Santanyí (Mallorca, 1996), “Ultramarinos”, Lacasadelcactus en l’Institut de Cultura, La Capella, La Virreina (Barcelona, 2001),“Animalia” Can Gelabert, Binissalem – Museu de Mallorca, Palma (Mallorca, 2001), “Arenas movedizas” al Festival Cabueñes al Centro de Cultura Antiguo Instituto Jovellanos de Gijón (2002), “Wakumomi” a Shedhalle, Rote Fabrik a Zürich (Suïssa, 2005) i a Trudelhaus, Baden Baden CH (Alemanya, 2006) o “Memòries d’un turista” a l’Església Vella de ses Salines (Mallorca, 2009).

Texte: Bel Maria Galmés



Download biography Arti Leimbacher